10%

Fratarica Canyon. Triglav National Park. Slovenia

Perquè sigui en Packraft o a peu, viure els rius des de dins és una experiència que s'ha de viure.

By Packrafting.cat

June 30^th, 2025

Allà on hi ha un riu, una gorga o un canó... nosaltres hi som.

El packraft ens ha obert portes insospitades, camins d’aigua que sovint es perden entre muntanyes i boscos. Però si hi ha una cosa que ens mou, a packrafting.cat, és l'aventura en entorns aquàtics. I quan la curiositat ens va portar al barranc del Fratarica, sabíem que no podíem dir que no.

El Fraterica no és només aigua, és una escletxa entre parets de roca, un laberint de salts, ràpels i gorgs cristal·lins que criden a ser explorats. I encara que el packraft no hi tingui lloc —aquí, el protagonista és el cos, la corda i la ment—, vam saber que calia capbussar-s'hi. Perquè allà on hi ha un canó, cal entrar-hi. Sempre.

En aquest article et portem de la mà pel descens del Fraterica, amb la mateixa passió amb què remaríem un riu salvatge. Perquè al final, tot ens porta al mateix lloc: seguir el fil de l’aigua, sigui com sigui.

T’hi apuntes? Anem a la frescoreta?

Parking y accés

Entre Tarvisio (Itàlia) i Bovec (Eslovènia), pel Passo del Predil (Predel), arribeu al poble de LOG POD MANGARTOM.

Al nord de l'església (i abans del pont sobre Predelica), baixeu per un camí pedregós durant 200 m i aparqueu davant del congost al costat del riu (places d'aparcament).

Al barranc

Aproximació

Travesseu el riu Koritnica que, per cert, és una de les millors seccions per fer Kayak o Packraft, amb les espectaculars Gorges del Koritnica i el bell tram final on s'uneixen les aigües del riu Koritnica i el riu Soca. El camí comença a la riba dreta a pocs metres de la sortida del congost.

Enfileu-vos seguint un camí ben marcat per la dreta del barranc (dreta o esquerra sempre en el sentit aigües avall) cap a un bosc i supereu una altitud d'uns 300 metres en aproximadament una hora i quart o menys amb bon ritme. Durant el camí hi ha diverses incorporacions a alguns dels tolls que realitzarem durant el descens. Aquests accessos poden servir com escapaments o com a alternativa (per exemple si es ve amb gent que no faci canyons) per a visitar els magnífics gorgs d'aquest barranc.

S'arriba a un punt on hi ha un cartell que indica l'entrada al barranc (entry point posa). El Fratarica comença aquí on s'ajunta per la riba dreta un afluent.

Descens

Comencem directament amb múltiples ràpels, amb el nivell aigua que el vam realitzar el molts d'ells no era possible saltar, en altres molt just.

El plat fort és el ràpel de 50 metres, que s'inicia per un "tobogan" per on baixa tota l'aigua, i que ràpidament es converteix en un ràpid volat, amb l'aigua pegant al casc. Existeix un camí d'abandonament al toll previ al ràpel volat que permet a aquells amb més respecte per les alçades "portejar" aquest ràpel.

Arribem a la sortida intermèdia, al peu del ràpel volat i aquí comença la secció inferior amb una sèrie de grimpades ("destrepes") provocats per petits ressalts amb tolls poc profunds al principi (només és possible un salt i un tobogan, que cal comprovar).

Fratarica Canyon. Triglav National Park. Slovenia

Arribarem al segon ràpel amb importancia, un bònic i encanyonat salt d'aigua de 20 metres que rapelarem.

Arribem al final del barranc amb una grimpada entre parets encanonades a través de les quals s'albira el poble i el final del descens. Quan s'obre el barranc, en un gorg final trobarem un camí de sortida que ens porta al mateix camí de la pujada i d'aquí de retorn als vehicles un cop travessat el riu Koritnica.

Torna per Prederica i arriba fàcilment als vehicles.

Període/caràcter aquàtic

Poca aigua a l'estiu. Compte amb els camps de neu massa aviat a la temporada. És possible distingir el final de la ruta des de la carretera del costat oposat mentre baixem del coll de Predil, al llogaret de Strmec. La cascada, clarament visible (uns 30 m) i vertical, es troba a sobre de l'inici.

Observacions

L'interès rau en els colors i la llum de tot plegat. Hi ha molts petits salts a basses poc profundes. La primera part és clàssica, feta i refeta per escaladors comercials i aficionats. És un recorregut seriós, però.

La segona és més esportiva, aèria i requereix més experiència. Tot plegat és esplèndid, variat i potser, des del col·lapse a Mlinarica, constitueix el canyó més bonic d'Eslovènia...

Compromís

Hi ha vies d'escapament. Cal dominar la tècnica de ràpel i saber controlar la velocitat en el ràpel volat de 50 metres.

El ràpel volat de 50 metres

Més enllà de la bellesa d'aquest barranc, els bucòlics colors verds de diferents tonalitats de l'aigua, els cels blaus i el verd del bosc de l'aproximació i que també anem trobant en petites pinzellades durant el descens del barranc, el reclam principal d'aquest barranc des del vessant més esportiu i de les emocions fortes és, sense dubte, el ràpel volat del salt d'aigua que ens trobem a mitjan barranc.

Durant l'aproximació tenim un mirador perfecte per fer-nos una idea del que ens trobarem.

A l'entrada del ràpel, hi ha un toll d'aigua que ens permet aproximar-nos a l'abisme, les vistes són imponents. Per molt que sapiguem la teoria, allò que no calen 50 metres per matar-se en una caiguda, que amb pocs metres pot ser suficient, és inevitable que l'apoteòsica caiguda que observem davant dels nostres peus faci tremolar als més valents. Tot un repte pel davant.

Durant una estona els més experimentats del grup parlen sobre les opcions i formes de baixa. Al final, es decideix que cada membre de l'equip utilitzi una tècnica diferent adequada a la seva experiència en ràpels volats i en el material disponible. Vanessa s'ofereix baixar la primera per fer de bombera i assegurar la corda des de baix per evitar que en cas de qualsevol problema pugui bloquejar a la persona que baixa de la corda. Un cop empalmades dues cordes iniciem el descens. Crec recordar que va baixar en simple i mosquetó de fre. En el meu cas, baixo amb 8 amb corda doble, com era d'esperar inicialment el tram que coincideix amb la zona no volada, el descens és lent però segur. Un cop entro al ràpel volat, començo a notar més ràpida la corda i el xicle, i decideixo activar el mosquetó de fre. Una experiència brutal!

Un cop Vanesa ens assegurava, Biel i Sara que coneixien com funcionen els stops decideixen baixar amb aquesta eina ideal en cas de poca aigua.

Finalment baixa David, amb un muntatge amb un assegurament fet amb el "pato shunt" i a l'estil de les pelicules de bombers (només li faltava alguna finestra que trencar per accedir a l'interior de l'edifici 🤣).

L'entrada al ràpel volat.

Vistes de la cataracta Paràbola (slap en eslové):

Recuperant els més de 100 metres de corda.

Ràpel de 20 metres. Slap

La Slap Katedrala, la catedral (em va fer pensar en l'estimada Catedral de les Gubies del Regatxol als ports de Tortosa). La segona part del barranc, encara millora la primera, tram molt engorgat, amb aigues de color turquesa, abundant vegetació, un barranc TOP.

Altres ràpels i fotos

L'equip

Cap aventura seria la mateixa sense la bona companyia. En el descens del Fratarica vaig tenir la sort de compartir cordes, salts i rialles amb un equip que no només sap moure's per l’aigua, sinó que també sap gaudir-la com cal . Tots ells membres del club societat esportiva Espemo de Morella.

Vanessa, l’ànima valenta del grup. Sempre amb un somriure i amb aquella calma contagiosa que fa fàcil qualsevol pas exposat. Quan el barranc es posa vertical, ella ja ha trobat la manera de baixar-lo amb elegància. I tot sigui dit, "la jefa" de l'expedició 😉.

David "Hassel", l'home multiactivitat tant se val si és per sota terra, per les altes muntanyes del Nepal, en aigües braves o barrancs. Té aquell punt de gosadia que fa que cada ràpel sigui una oportunitat per afegir-hi un toc d’estil. Sempre suma, sempre ajuda. És el company que tot grup ha de tenir, qui és mirar i remira totes les ressenyes i el líder de l'expedició a Eslovenia (quan Vanessa el deixa 😉).

Sandra, pura energia i bon rotllo. I l'autoritat de la família Hassel 😂, mare de Biel i parella de David. Una dona valenta, de les que deixen empremta. Tot i tenir respecte a les altures, va encarar el ràpel volat com una autèntica campiona. Sense presses, però decidida, i quan va tocar baixar, ho va fer amb una elegància i un coratge que tots vam admirar. Una dona que sap superar-se i que, amb la seua energia i bon humor, fa comboi allà on va.

I finalment, Biel, àlies: "este rapel es salta no?"😉. Joventut diví tresor! Fill de David i Sandra, este noi té fusta per qualsevol activitat d'aventura, aviat superarà al monstre de son pare.

Amb aquest equip, el Fratarica no era només un barranc: era l’excusa perfecta per compartir una jornada de natura, amistat i adrenalina. I al final, això és el que més recordarem.

Gràcies, família per este dia! 🫂

Societat Esportiva Espemo

Les aventures com la del Fratarica no serien possibles sense una bona xarxa de gent apassionada que fa comboi i crea comunitat. A Morella tenim la gran sort de comptar amb la Societat Esportiva Espemo, un grup que des de fa anys mou l'espeleologia, la muntanya, els barrancs i moltes ganes de compartir la natura.

L’Espemo no només organitza activitats d’escalada, barranquisme, senderisme i esports de muntanya, sinó que també crea espais per aprendre, créixer i, sobretot, passar-ho bé en bona companyia. Si t’agrada la natura, l’aventura i fer terra amb gent de la zona, t’hi sentiràs com a casa.