Normalment, solc desembarcar al mateix aiguabarreig, a la platja fluvial que hi ha on s'ajunten els dos rius. És un punt on solen a l'estiu haver-hi furgonetes passant el dia, o pescadors o qualsevol que es vol apropar al riu i gaudir d'un dia prop de l'aigua.
De fet, podeu trobar més informació sobre l'aiguabarreig al post Aiguabarreig Cinca-Segre a Mequinensa.
Precisament durant els dies que vaig estar ajudant a Cesar Pasadas a gravar un dels capítols del documental a tocar de l'aigua, em vaig adonar de l'existència d'una passarel·la de fusta propera a una zona d'aiguamolls tocant a la Ribera esquerra del riu Cinca/Segre o la cua del pantà de Mequinensa.
La foto de portada i la foto de l'esquerra són fotos fetes des del pàrquing que hi ha just davant de la passarel·la. Com a punt per desembarcar és més dolent que l'aiguabarreig, però permet visitar les passarel·les, tot i que aquest dia estàvem (quasi) tots congelats i amb gana i ningú va fer ni cas de les passarel·les 😂.
A més aquest punt queda molt a prop del pàrquing d'autocaravanes de la Granja d'Escarp, punt ideal per passar la nit prèvia a la baixada.
Des d'aquest pàrquing, si la nit és clara i no tenim lluna plena, es poden observar uns estels amb una qualitat sorprenent, fet que indica que la zona està bastant aïllada de la civilització.
El fet de tenir un cel tan clar la nit prèvia, no deixa de ser un fet força xocant si ho comparem amb la boira amb la qual ens vam despertar. La ~#@&/# i típica boira de la plana de Lleida, la qual no ens va abandonar fins a les 16 h, just quan arribàvem al final de la nostra ruta.